CARNISSERS

Els carnissers o tallers es dedicaven a la venda de carn.  La provisió de carn de les grans ciutats era concertada pel municipi mitjançant arrendament a carnissers. Cal dir que hi havia carnisseries en molts llocs de la ciutat. Fins i tot hi havia carnisseries de guàrdia per a poder comprar carn per a malalts i dones que es posaven de part. Aquest carrer, però,  té a veure, probablement amb la presència de la casa gremial.

COETERS

Eren el pirotècnics que treballaven la pólvora i que fabricaven coets per a les festes i els disparaven.

CORDELLATS

Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem. Hom en diferenciava els cordillers, els gumeners (que feien gúmenes o cordes grosses) , fins i tot, els corders de viola, que feien cordes per aquest instrument musical. El nom del carrer, situat al costat de la Llotja, el relacionen els especialistes amb els cordills i la seua fabricació. De fet era un assentament gremial de comerços de cordills i d'espart juntament amb graneres de palmell de murta i de les tradicionals espardenyes

CORREDORS

En aquest carrer estaven els anomenats Corredors de Coll, raó per la qual aquest carrer fou anomenat de Corredors. Els corredors o veuers desempenyaven una activitat que consistia a publicar en veu alta el preu que els licitadors oferien per les coses que se subhastaven en pública almoneda. Existia un altre gremi de corredors que era el vulgarment anomenat d'orella i la missió del qual era la de trobar comprador o venedor. Eixe és el motiu pel qual va haver-hi un altre carrer amb el rètol de Corredors i que avui estaria al principi del carrer Moratín.

CORRETGERIA

Un corretger és un menestral que tenia com a ofici fer o vendre corretges i altres guarniments de cuir, sobretot cadires de muntar o que preparava les pells per poder fer-ne. Aquest nom es deu als nombrosos guarnicioners que ací es van assentar exercint aquest ofici i confeccionant corretjams i altres arreus per a les cavalcadures de les cavalleries. Aquest carrer abans es perllongava en altres trams que es van anomenar Carrer de Campaners, Carrer de l'Armeria i posteriorment Carrer de la Punyaleria.

Aquesta indústria es va acréixer quan, amb Carles I, es van introduir les carrosses i altres cotxes tirats per cavalls. Aquest carrer es va anomenar també carrer de la Selleria pel treball amb les cadires de muntar. Com a curiositat expliquem que van haver-hi molts plets entre els corretgers i els sellers, reivindicant aquests en exclusiva la seua potestat privativa per a la venda d'aquestes. Cal dir que quan les forces de l'Arxiduc Carles foren evacuades de València, els del gremi d'armers van començar a executar els corretgers, ja que aquests havien recolzat els austriacistes. I és que els corretgers van aconseguir des del segle XIV gran renom i clientela entre la noblesa i també entre les gents de la regió muntanyenca per a proveir als animals de les faenes agrícoles. També l'aparició de les carrosses va presentar la necessitat de guarnir bé els seus interiors i per açò es van especialitzar a treballar la pell i el cuir. El motiu que tots els oficis s'assentaren en una mateixa zona era la de facilitar-se ajuda mútua en molts aspectes entre membres del mateix ofici.

CORREU VELL

Les primeres notícies sobre els correus de València, es remunten als temps de la Reconquesta de Jaume I, i ja en les seues cròniques apareixen vocables designant-los com correus, troters i missatgers.

ESCUDELLERS

En aquest ofici es dedicaven a fabricar i vendre escudells, plats i altres atuells de terrissa i altres utensilis o en venien. Estaven associats normalment amb el gremi dels ollers i gerrers.