LA VIDA AL TALLER

Els artesans treballaven en xicotets tallers que estaven dirigits per un mestre artesà de qui depenien els oficials i els aprenents. El mestre era l'amo de les ferramentes amb les quals treballaven de forma manual els artesans del seu taller. En el taller també treballaven els oficials que eren artesans que havien demostrat el domini del seu ofici mitjançant una prova i cobraven un sou reduït. Eren ajudats pels aprenents, xiquets o joves, que estaven aprenent l'ofici i solien viure allotjats i alimentats pel mestre en la seua casa. 

El taller complia diverses funcions. No solament era el lloc del treball dels artesans. Era també la llar on vivia el mestre i els seus aprenents. A més, en el taller es venien els seus productes artesanals, o siga, era també una tenda. Per açò, en la façana del taller solia haver-hi un símbol visible dels productes que fabricava per a anunciar als possibles clients (la immensa majoria no sabia llegir) els seus productes.

Els artesans del mateix ofici (sastres, fusters, picapedrers, pintors o forners) s'associaven en gremis o corporacions artesanals de caràcter local. El gremi estava dirigit pels mestres. La seua funció era regular el treball dels tallers i artesans mitjançant unes normes. El gremi proporcionava la matèria primera i determinava el preu de venda dels productes manufacturats. Amb açò pretenien que hi haguera una igualtat entre els seus membres i que ningú s'enriquira a costa dels altres.

La principal norma prohibia a qualsevol artesà exercir un ofici en la ciutat sense el permís del gremi. També establia el nombre d'hores que calia treballar: es treballava amb la llum del dia, de manera que a l'hivern açò suposava 6 o 7 hores i a l'estiu entre 12 i 14 hores. Altres normes determinaven que calia utilitzar el mateix tipus d'eines, regulaven la quantitat i característiques dels productes que es fabricaren, establien el tipus de proves que havia de superar l'aspirant al grau de mestre (per exemple, realitzar una obra mestra com una bella capa). El gremi també reglamentava els drets i deures d'assistència i ajuda mútua que corresponien als seus membres en el cas de malaltia, mort o si el negoci anava malament.

No obstant, l'accés estava limitat ja que  la finalitat última dels gremis era aconseguir un equilibri harmònic entre demanda d'obres i nombre de mestres. Estaven exclosos musulmans i jueus; i fins i tot els qui no pogueren demostrar neteja de sang, és a dir, els que no foren cristians vells.