ELS GREMIS A LA NOSTRA CIUTAT

Molts carrers del centre de València, especialment en Ciutat Vella (barris com el del Mercat, el Carme o Velluters), es deuen a oficis antics, en ocasions desapareguts, que en l' època foral tenien una importància capital per a la ciutat. Eixos oficis ens recorden el seu origen medieval quan les ciutats eren els centres de producció artesanal. Allí els artesans fabricaven a mà i amb unes senzilles ferramentes teixits, ganivets, objectes de pell, ceràmics o de caràcter artístic per a decorar les esglésies. Els oficis s' agrupaven en determinades àrees de la vella ciutat, moltes vegades usant els cabdals de les sèquies.

La història gremial de València prové de l'època àrab. La divisió gremial en les medines de les ciutats islàmiques és encara ben evident i amb l’arribada a la ciutat dels cristians amb Jaume I, els gremis van continuar ampliant-s'hi diversificant-se. Fins i tot va ser el propi rei el que és va preocupar d’atorgar als diferents oficis de la ciutat un espai de representació dins de l’administració municipal. Així, l’any 1278 ja hi havia 4 consellers per cadascun dels 15 oficis reconeguts aleshores: drapers, homes de mar, carnissers, sastres, pellicers, freners, fusters, pellers, sabaters, notaris, brutaners, corretgers, ferrers, pescadors i barbers. Açò voldrà dir que els mons cristiano-occidental i musulmano-oriental es fusionaren, la qual cosa impulsarà la indústria artesanal i el comerç.

A la ciutat s'establirà una divisió social amb bases clarament econòmiques distingint a la població entre pertanyents a la mà major, la mà mitjana i a la mà menuda. La mà major la integraven metges, advocats, grans propietaris i grans comerciants. Formaren part de l'estrat més alt de la societat valenciana en època baixmedieval. El segon grup, o mà mitjana el formaren les denominades classes mitjanes, compostes per mercaders i artesans. I finalment, en l'estrat més baix de la societat de l'urbs està la mà menuda composta per menestrals, botiguers i oficis menors.

La ciutat de València va tenir el seu segle d'Or, d'acord amb el desenvolupament i apogeu dels Gremis d'artesans, la fama dels quals es va estendre per tot Occident, i l'aportació del qual a la riquesa col·lectiva va permetre la construcció de molts edificis emblemàtics d'aquella època. Es va convertir en el segle XV en un dels principals centres comercials, financers i industrials del Mediterrani, destacant per la gran quantitat d'artesans que treballaven per a respondre a la creixent demanda de productes manufacturats. El desenvolupament del món artesanal medieval va suposar la diversificació dels oficis, la progressiva especialització de les tècniques i els mestres i, per tant, la proliferació i regulació dels gremis.

La petjada dels antics treballs artesanals encara persisteix en la ciutat i  recognoscibles en alguns barris, carrers i locals. A través d’ells es pot rescatar la memòria històrica del mutualisme laboral valencià, des de les confraries i germanors fins als gremis o congregacions d'oficis, precedents tant dels sindicats com de les associacions professionals modernes i podem reviure el passat gremial de la ciutat a través de les seues places i carrers plens d'història.

Amb tot, els treballs artesans no sempre han deixat empremta en els noms dels carrers. Tot i que, en aquest compendi no estan totes les professions i gremis, sí que subsisteixen suficients carrers per fer-nos una idea molt aproximada que ens ajude a entendre millor la ciutat medieval. Per cert, València és la ciutat d'Espanya on existeixen més carrers dedicats a oficis i professions i gràcies a això podem imaginar-nos hui com seria la distribució gremial per eixos antics carrers.