Els blanquers eren menestrals que
es dedicaven a amanir, assaonar i adobar les pells, és a dir que feien
les operacions preliminars per adobar les pells. Treien els pèls i la llana de
les pells amb un raspall fins a deixar-les blanques. Adobava
les pells amb tanins vegetals (roldor, sumac i escorces) després d’haver fet
els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils (pèls, etc)
fins a obtenir pells “en blanc” Les blanqueries s'establien sempre als
afores de la ciutat per la pestilent olor dels cuirs i sempre propers al
corrent de les aigües d'algun riu o séquia per a la seua utilització (en aquest cas usaven el cabdal de la important
séquia de Rovella). Amb aquesta idea es va obrir
un portell en la muralla per a poder eixir a llavar les pells. El seu gremi
ostentava com a emblema tradicional “el
lleó dels blanquers” que apareixia en el seu estendard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada