CORRETGERIA

Un corretger és un menestral que tenia com a ofici fer o vendre corretges i altres guarniments de cuir, sobretot cadires de muntar o que preparava les pells per poder fer-ne. Aquest nom es deu als nombrosos guarnicioners que ací es van assentar exercint aquest ofici i confeccionant corretjams i altres arreus per a les cavalcadures de les cavalleries. Aquest carrer abans es perllongava en altres trams que es van anomenar Carrer de Campaners, Carrer de l'Armeria i posteriorment Carrer de la Punyaleria.

Aquesta indústria es va acréixer quan, amb Carles I, es van introduir les carrosses i altres cotxes tirats per cavalls. Aquest carrer es va anomenar també carrer de la Selleria pel treball amb les cadires de muntar. Com a curiositat expliquem que van haver-hi molts plets entre els corretgers i els sellers, reivindicant aquests en exclusiva la seua potestat privativa per a la venda d'aquestes. Cal dir que quan les forces de l'Arxiduc Carles foren evacuades de València, els del gremi d'armers van començar a executar els corretgers, ja que aquests havien recolzat els austriacistes. I és que els corretgers van aconseguir des del segle XIV gran renom i clientela entre la noblesa i també entre les gents de la regió muntanyenca per a proveir als animals de les faenes agrícoles. També l'aparició de les carrosses va presentar la necessitat de guarnir bé els seus interiors i per açò es van especialitzar a treballar la pell i el cuir. El motiu que tots els oficis s'assentaren en una mateixa zona era la de facilitar-se ajuda mútua en molts aspectes entre membres del mateix ofici.