Un corretger és un menestral que tenia com a ofici fer o
vendre corretges i altres guarniments de cuir, sobretot cadires de
muntar o que preparava les pells per poder fer-ne. Aquest nom es deu als nombrosos guarnicioners que ací es van assentar exercint aquest
ofici i confeccionant corretjams i altres arreus per a les cavalcadures de les
cavalleries. Aquest carrer abans es perllongava en altres trams que es van anomenar Carrer de Campaners, Carrer
de l'Armeria i posteriorment Carrer
de la Punyaleria.
Aquesta indústria es va acréixer quan, amb Carles I, es van introduir les carrosses i altres cotxes tirats per
cavalls. Aquest carrer es va anomenar també carrer
de la Selleria pel treball amb les cadires de muntar. Com a curiositat
expliquem que van haver-hi molts plets entre els corretgers i els sellers,
reivindicant aquests en exclusiva la seua potestat privativa per a la venda
d'aquestes. Cal dir que quan les forces de l'Arxiduc
Carles foren evacuades de València, els del gremi d'armers van començar a
executar els corretgers, ja que aquests havien recolzat els austriacistes. I és
que els corretgers van aconseguir des del segle XIV gran renom i clientela
entre la noblesa i també entre les gents de la regió muntanyenca per a proveir
als animals de les faenes agrícoles. També l'aparició de les carrosses va
presentar la necessitat de guarnir bé els seus interiors i per açò es van
especialitzar a treballar la pell i el cuir. El motiu que tots els oficis
s'assentaren en una mateixa zona era la de facilitar-se ajuda mútua en molts
aspectes entre membres del mateix ofici.
