BOSSERIA

En aquest carrer es congregaren històricament, tallers i botigues de passamaneria, guanters i cordoners, oficis que també feien bosses, de cuiro o de pell i butxaques de seda, fil, pell o cuiro. També va haver-hi un temps on els comerciants comerciaven amb draps i altres teixits. Hom incloïa també davall la denominació de bosser els guanters i els aluders.

BOTERS

Eren aquells menestrals que tenien per ofici fer botes, tines, tonells, portadores, etc. destinats a contenir líquids, especialment vi, aiguardents, oli, vinagre, aigües residuals o pesca salada.

BRODADORS

Els integrants d'aquest gremi es dedicaven a fer brodats i adornaments i que tenien com a objecte, sobretot, les cadires de muntar. De fet un dels trams del carrer Corretgeria va rebre el nom de la Selleria, ja que allí era on es fabricaven. La finalitat de l'agrupació d'oficis relacionats en la barriada era possibilitar que els cavallers pogueren ser enterament armats en aquesta zona. Estigueren units amb els armers. És per açò pel que el Gremi d'armers es va constituir per set oficis: brodadors, sellers, freners, espasers, ganiveters, dauradors i guarnidors. 

CABILLERS

En aquest carrer estaven instal·lats els perruquers que es dedicaven a amanir o arrissar perruques i postissos de pèl o fabricaven les perruques d'aquells que processionaven per Setmana Santa i que queien per l'esquena de manera solemne. L'ús de les perruques postisses s'origina a principis del S.XVI i poc després ja es trobava molt generalitzat. 

CADIRERS

Aquest gremi està vinculat als tallers on  cadires i d'altres elements. Feien cadires de boga, finalment se separaren dels fusters i constituïren un gremi propi.

CAIXERS

Eren aquells que fabricaven caixes, arques, armaris i baguls per a la roba. Construïen caixes de fusta grans que encara avui es conserven com a peces de museu en antigues cases de València. Anteriorment es va anomenar carrer Capsers, que eren els que es dedicaven a treballar objectes de fusta prima i frèvola com a caixes xicotetes, rateres i altres minúcies.

CALDERERS

El calderer era un menestral que tenia l'ofici de forjar calderes o perols i altres atifells d'aram. Formaven un sol cos amb altres oficis del ferro com els ferrers. Es va disposar extramurs, a causa dels nombroses queixes dels veïns per els forges per evitar-los molèsties. 

CAMPANERS

Eren els menestrals que es dedicaven a la construcció de campanes. En els seus orígens, l’ofici de fabricant de campanes estava vinculat estretament al de coure. No arribà a formar gremi independent.

CAPELLERIA (Sombrerería)

Aquest era el seu emblema

Els artesans dels barrets estaven concentrats en aquest carrer i tenien un gremi constituït l'any 1506. Fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam; treballaven amb agulla. Aquest gremi al principi anava units al de passamaners o cordoners que fabricaven un cordonet que anava cosit a la seua riba. La causa de denominar-se barret no és un altre que eren peces que feien ombra. A la segona meitat del s XVII es dedicaren també a la fabricació de calces d’agulla, negoci que prompte esdevingué el principal del gremi (calcer). El carrer dóna accés a la famosa Plaça Redona. 

CARDA

El carders es dedicaven a la fabricació dels instruments que servien per a  treballar la llana.. Instruments amb pues de fil d'aram que servien per a pentinar, allisar i buidar la llana. És per açò pel que aquests instruments eren utilitzats per altres gremis com els peraires, abaixadors, boneters i barreters. De totes maneres, es desconeix si el nom del carrer ve donat per la fonda del mateix nom o aquest va donar nom a la fonda.