ABAIXADORS (Tundidores)

L'abaixador era un menestral que s'encarregava de tallar i igualar amb tisores el pèl dels draps i estava encarregat de tallar per igual el pèl dels panys, és a dir abaixava el pèl dels draps de llana (una vegada estaven separats dels artesans de llana) tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes tisores d'abaixar, caracteritzades per funcionat amb una molla i no tenir punta. Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de peraire.

ADOBERIES (Tenerias)

Els blanquers/adobers eren aquelles persones que adobaven  pells per a sola de calçat, cuir industrial, etc. amb pells de bou o de vaca. Es van reunir en aquesta zona del barri del Carme on sens dubte aprofitaven de forma comunal un important cabal d'aigua, procedent de séquia.

ADREÇADORS

Eren aquells que treballaven,  preparaven i adobaven, els velluts, ocupació principal dels molts telers que hi havia en la ciutat, especialment en el barri de Velluters i  adreçaven robes de seda dels qui podien costejar-les acariciant-les en el seu dors amb una esponja xopada per líquids especials. Per extensió, es va aplicar també als qui preparaven i donaven consistència a les gorgeres i peces de lli per a les valones i les gorgeresque donaven realç a la part superior de les vestimentes dels clergues i d'altres personatges de noble condició

ALUDERS (adobadors pell blanca)

Els aluders eren assaonadors de pell que manufacturaven l'aluda, producte que s'obtenia adobant la pell blanca del cabirol, la cabra o l'ovella. L'aluda es caracteritzava per ser blanca, molt suau i prima, i era molt apreciada per fer guants, bosses i cobertes de llibres. Aquest ofici també manufacturava la fina camussa. Com l'olor que generaven eixos treballs era en moltes ocasions pestilent i causava pudors en temps se l'anomenà Carrer de la Pudor. Els seus treballs foren absorvits poc a poc pel gremi dels Guanters. 

ARGENTERS

Els argenters eren aquells menestrals que tenien l'ofici de treballar principalment la plata, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses. La mateixa activitat però especialitzada amb l'or rebia el nom d'orfebre, i si estava especialitzat només en la manufactura de joies s'anomenava joier.

BALLESTERS

Aquest carrer recorda els talleres on es construïen les ballestes, i també la capella gremial que tingueren els ballesters, dedicats després als arcabussos i les escopetes en general.

ASSAONADORS (Zurradores)

Aquest era el seu emblema

 Eren uns menestrals que tenien per   comesa assaonar i adobar les pells per a   llevar-les el pèl. L’assaonador prenia del   blanquer les pells o els cuirs “en blanc”,   és a dir, només adobats amb tanins   vegetals i sense acabar. Damunt aquesta   matèria hom aplicava tot un conjunt   d’operacions, anomenades actualment   d’acabament, i lliurava així un article   enllestit per a l’ús que n'havien de fer   els  sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell.   Aquest era un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals   diferents de manera consecutiva: primer els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.) També se'ls va denominar  assaonadors de les voltes fent referència als porxos o rafals que per ací abundaven.

BANY DELS PAVESOS

El nom d'aquest carrer es deu a l'existència d'uns banys públics. Es va denominar dels Pavesos perquè els artesans que treballaven al llarg d'aquest carrer construïen els escuts que complementaven les armadures dels cavallers, a més de realitzar altres elements de defensa i atac. En aquest entorn hi havia, a més, altres carrers on s'assentaven altres comerciants que realitzaven altres elements de defensa i atac, com era el carrer de l'Armeria i de la Punyaleria que ja van desaparèixer, i els de la Corretgeria i de Brodadors que encara subsisteixen..

BLANQUERIES

Els blanquers eren menestrals que es dedicaven a amanir, assaonar i adobar les pells, és a dir que feien les operacions preliminars per adobar les pells. Treien els pèls i la llana de les pells amb un raspall fins a deixar-les blanques. Adobava les pells amb tanins vegetals (roldor, sumac i escorces) després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils (pèls, etc) fins a obtenir pells “en blanc” Les blanqueries s'establien sempre als afores de la ciutat per la pestilent olor dels cuirs i sempre propers al corrent de les aigües d'algun riu o séquia per a la seua utilització (en aquest cas usaven el cabdal de la important séquia de Rovella). Amb aquesta idea es va obrir un portell en la muralla per a poder eixir a llavar les pells. El seu gremi ostentava com a emblema tradicional “el lleó dels blanquers” que apareixia en el seu estendard.

BOSSERIA

En aquest carrer es congregaren històricament, tallers i botigues de passamaneria, guanters i cordoners, oficis que també feien bosses, de cuiro o de pell i butxaques de seda, fil, pell o cuiro. També va haver-hi un temps on els comerciants comerciaven amb draps i altres teixits. Hom incloïa també davall la denominació de bosser els guanters i els aluders.

BRODADORS

Els integrants d'aquest gremi es dedicaven a fer brodats i adornaments i que tenien com a objecte, sobretot, les cadires de muntar. De fet un dels trams del carrer Corretgeria va rebre el nom de la Selleria, ja que allí era on es fabricaven. La finalitat de l'agrupació d'oficis relacionats en la barriada era possibilitar que els cavallers pogueren ser enterament armats en aquesta zona. Estigueren units amb els armers. És per açò pel que el Gremi d'armers es va constituir per set oficis: brodadors, sellers, freners, espasers, ganiveters, dauradors i guarnidors. 

CABILLERS

En aquest carrer estaven instal·lats els perruquers que es dedicaven a amanir o arrissar perruques i postissos de pèl o fabricaven les perruques d'aquells que processionaven per Setmana Santa i que queien per l'esquena de manera solemne. L'ús de les perruques postisses s'origina a principis del S.XVI i poc després ja es trobava molt generalitzat. 

CADIRERS

Aquest gremi està vinculat als tallers on  cadires i d'altres elements. Feien cadires de boga, finalment se separaren dels fusters i constituïren un gremi propi.

CAIXERS

Eren aquells que fabricaven caixes, arques, armaris i baguls per a la roba. Construïen caixes de fusta grans que encara avui es conserven com a peces de museu en antigues cases de València. Anteriorment es va anomenar carrer Capsers, que eren els que es dedicaven a treballar objectes de fusta prima i frèvola com a caixes xicotetes, rateres i altres minúcies.